Jaume Camp: un home, una idea

Agraïments

Jaume Camp

Jaume Camp i Lloreda

Polític i activista cultural i catalanista
Tot i que era una idea que feia temps que em rondava pel cap, fins fa dos anys, cap al 2008, no em vaig decidir a tirar endavant aquest web dedicat a l'oncle Jaume, que va morir quan jo tot just tenia quinze anys. Els motius que m'han portat a tirar endavant aquest projecte provenen de l'admiració que en Jaume sempre ha suscitat en mi i al fet que en l'era d'Internet, el seu nom resultava un enorme misteri a la xarxa, malgrat tenir un carrer a Granollers i un premi literari molt ben dotat amb el seu nom com a homenatge.

Em sabia greu pensar que la gent que passava pel seu carrer o que cap dels guanyadors ni dels participants del premi sabia en realitat qui era en Jaume. De fet, segurament no en sabien res. I una persona que dóna nom a un carrer i a un premi literari segurament mereix disposar d'un lloc on s'expliquin els motius pels quals se l'ha reconegut d'aquesta manera.

Al principi va ser una qüestió d'anar llençant algunes preguntes a familiars que havien conegut àmpliament en Jaume. Després, poc a poc, o massa poc a poc, vaig anar penetrant cada vegada més en la història de Jaume Camp, l'oncle Jaume per mi. Tot i que en realitat en Jaume era oncle del meu pare. Però com que sempre ens hem referit així, ara ja no sabria fer-ho d'una altra manera.

Voldria agraïr i donar les gràcies a tota la gent que m'ha ajudat a fer que aquest web s'hagi pogut posar en marxa. Sense ells hagués resultat absolutament impossible.

La primera persona a qui vull donar les gràcies és a la tieta Ester, la germana d'en Jaume, que és qui m'ha facilitat més informació i material de tota mena. Gràcies a ella he aconseguit reunir la part de continguts més grossa que s'ofereix en aquest web. A més, l'Ester és la persona responsable del manteniment del Premi Jaume Camp. Sense la seva gran implicació aquest premi no seria, en absolut, possible.

La segona persona és en Ramon Casanova, l'avi del meu bon amic Eduard Melenchon, i un dels millors amics d'en Jaume. Gràcies a la seva gran capacitat administrativa m'ha facilitat l'accés a alguns documents de grandíssim valor. A més, el seu discurs 'Jaume Camp. Un home, una idea' en motiu del traspàs d'en Jaume m'ha servit com a excel·lent fons biogràfic, i algunes de les frases del text m'han servit per titular les imatges que apareixen a l'inici d'aquest web. El traspàs d'en Ramon, pocs dies abans de la Festa de les Lletres del 2009 em va causar un fort dolor ja que havia acabat de resoldre la part biogràfica i tenia moltes ganes de donar-li les gràcies pels grans tresors que m'havia proporcionat.

Evidentment, també li vull donar les gràcies al meu pare, que ha estat qui sempre m'ha parlat de l'oncle Jaume d'una manera àmplia i amable. Suposo que ell és una de les persones que més m'ha acostat a la seva figura i qui m'ha fet veure el seu cantó més humà.

A tota la gent de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, que em van aconseguir tots els retalls de premsa i altres documents, tots ells part del fons d'Hemeroteca Municipal de Granollers dipositada a l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. I el millor de tot, les dues plaques de 'Gual Permanent' provinents del mateix taller d'en Jaume. Tot un cop de mà molt útil i necessari.

Sense l'ajuda d'en Pere Martínez no m'hagués estat possible de donar tota la informació referent al Premi Jaume Camp que hi apareix al web. Sobretot va ser de gran ajuda un llistat ben detallat amb tots els guanyadors de totes les edicions.

El dia que vaig telefonar a la redacció d'El 9 Nou per demanar si hi hauria alguna forma d'aconseguir una fotografia que havien publicat feia quasi dues dècades tan sols van limitar a passar la meva trucada al departament de fotografia, des d'on gestionen la seva hemeroteca. Quan em van preguntar que qui era la persona de qui demanava la foto i vaig dir 'Jaume Camp', la resposta immediata va ser 'en Gual Permanent'. I em vaig quedar de pedra! Resultava que qui tenia a l'altra banda de la línia telefònica era el fotògraf Ramon Ferrandis, el mateix que havia fet la foto de l'oncle Jaume quasi 20 anys enrere. Vam tenir una breu conversa molt agradable comentant quatre coses d'en Jaume. La resta es va resoldre amb un tràmit molt ràpid, i avui, la fotografia, amb en Jaume mirant la càmera amb els braços agafats sobre d'un escriptori, és una de les principals que il·lustren aquest web.

Hi havia una altra fotografia que va donar guerra. La foto en qüestió era una feta pel fotògraf Joan Mas on apareixia en Jaume amb una mirada sobria i mostrant el seu perfil esquerre, una de les preferides de la tieta Ester. Després d'algunes gestions, finalment en vaig aconseguir una còpia de no massa qualitat a través de la Revista del Vallès. Però la meva amiga Neus Garcia, que llavors treballava precisament en aquesta revista, em va donar un cop de mà amb les seves habilitats amb el disseny gràfic i me la va deixar com a nova.

Un altre dissenyador gràfic, en Jordi Vinyets, s'ha encarregat del disseny d'aquesta pàgina de manera totalment desinteressada. A ell li haig d'agraïr molt especialment la paciència que ha tingut en mi. I al bon gust que té dissenyant, clar!

En Guillem, que s'ha cuidat de la gestió del domini, en Gerard que m'ha ajudat en algunes qüestions tècniques, i a en Tarry, que ha acabat de programar la pàgina. Sense els meus companys de feina tampoc hagués estat possible resoldre la part final d'aquest projecte.

Ja per acabar vull donar les gràcies a totes la resta de persones que ara no cito explícitament, però que sense la seva ajuda i la seva paciència segurament no hagués estat possible culminar un projecte com aquest, que en alguns moments ha aconseguit transportar-me fins a èpoques passades i arribar a posar-me dins de la persona i el pensament del meu oncle. Ha estat un viatge molt interessant i us vull donar les gràcies a tots per haver-me ajudat a fer-lo possible.



Joan Camp
26 de novembre de 2010
 

Amb la col·laboració: Wikipedia Institut d'Estudis Catalans Òmnium